Ferran superstar nosmanda la crónica de la Selenika en BTT, no tiene desperdicio.
Decidit a tenircompeticions de renom a nivell català en el meu palmarès ni que sigui unavegada, vaig decidir corre la Selenika un del raids de BTT més durs i bonics anivell català. Sabia que era una competició dura però hem sentia prou preparatper poder fer-la. Després d'haver fet les tris de Banyoles i de Tossa amb elsamics de CorreCATagafo Enric Ribera&Xavi Puig on he viscut el sentit delper que estar federat per aquest club; m'agradaria fer un esment a la secció detriatló de CorreCATagafo on no hem tot el que voliem fer però tot i ser poquetshem estat molt ben avinguts.
La Selenika d'aquestany la corria amb el meu cunyat que hem va facilitar una equipació nova ipatrocinada per Hotels AC es per això que no vaig competir amb l'equipació delclub, era un lleig que no li podia fer. Teniem la referencia de la marató delos monegros però sabiem que seria molt més dura ja per el desnivell propi dela cursa i les condicions del terreny amb la continua pluja del diaanterior. Anava una mica amoïnat ja que havia fet uns canvis recents a labici amb una potencia nova i una reparació del canvi després d'una caiguda enuna sortida per collserola. De nou no hem va fallar, el canvi va funcionar demaravella tot i que els meus braços van acabar pagant la qualitat mitja-baixade la suspensió davantera.
La cursa va començarpuntual a les 8h del matí a la població de Navarcles. Aquesta vegada portavados bidons por no repetir el que va passar a l'anterior raid a l'Aragó i envaig perdre un i segon també va caure parant a buscar-lo. El perfil eren 45kmde pujada amb trencames fins al punt més alt de la cursa i després un molt méspuja que baixa fins a Navarcles. Amb les cames fresques varem fer els primers30 km amb el plat mitja fins i tot les pujades més exigents d'aquest tram,després el plat mitja ja només servia per baixar i gracies. Una vegada arribatsa Sant Llorenç de Savall les cames començaven ha estar duretes i encara quedavael més fort (bé això és el que pensava). El terreny estava molt i molt tou peròtampoc hi havia molt de fang cosa que feia que es pogués circular però amb unesforç molt més gran que si hagués estat sec (deien el bikers especialiste un1/3 més de força del normal). Després de beure una miqueta vaig mirar elroadbook penjat a la carpa que hi havia on vaig veure que els següents 15 kmserien divertits amb pujades de fins al 14%.
Sortint de la primeraparada ja vaig veure que hem quedaria sol...el meu acompanyant no seguia elritme de pujada (es curiós per que en carretera no el puc seguir i en BTT ésell qui no hem segueix a la fi la qüestió és donar pedals no??). En un turonetvarem decidir que jo marxés, en una cursa no hi ha res pitjor que et vaginesperant...A partir d'aquí començava una cursa nova amb un pujada continua iles primeres baixades molt i molt pedregoses on t'exigia un força addicionalals braços.
Del km 40 al 60 vaigtenir fred, el cel es va posar grisós i vaig patir de que plogués i tot, nomésportava unes mànigues tèrmiques al braços per sort en entre pujada i baixadase'n va anar passant. A partir d'aquí ja volia acabar, estava fart d'anar sobrela bici, portava 6 hores i amb tanta pujada tenia alguna que altra rampa a lescames. En el km 75 hem vaig menjar un parell de platans i amb això vaig salvarel final de cursa sense rampes...Als habituallaments no vaig estar gaireestona, anar sol tampoc dona per gaire més, vaig posar-li oli a la cadena peracabar els últims 25 km sense problemes i així va ser. En aquest punt vaigtenir un ensurt amb la roda de darrera de tants bots per les pedres baixant elcargol que subjecta la roda del darrera s'havia afluixat...doncs res la vaigapretar i despres de compravar al cap de 5 km que tot anava sobre rodes ja m'envaig oblidar.
Fer esment que apartir d'aquest km hem va animar els comentaris via WHATSAPP dels companys del'equip on els anava dien les sensacions a cada parada, lógicament cada vegadamés fatigat, els seus anims també hem van ajudar (XaviP, Pedro Díaz, EnricRibera i David Prats). Després d'una exigent pujada del 75 al 85 on vaig anar aroda d'un grupet aquí vaig tenir la caigudeta de rigor en un sender estret nomolt tècnic però revirat on de cop i volta vaig veure un barranc a l'esquerradel sender i davant de la sensació de perill vaig voler anar cap a la dretaperdent l'equilibri i pam castanya brrr, vaig caure amb la mà plana i el primerque vaig fer era comprovar que la clavicula era lloc...tot en ordre i capendavant!!! ja només quedaven 5-6km de baixada molt pedregosa i ràpida, aquí éson vaig tenir que fer un esforç extra amb el braços molt adolorits per acabararrivant per sota de les 9hores a Navarcles.
Un cop arrivat el temaestava ben muntat a birretes fresques, dinar, obsequi, diploma amb foto, rentabicis, dutxes, etc...es nota que porten temps organitzant l'event.
Conclusió: De nou unmèrit acabar una competició tant exigent i ja van unes quantes aquestany...l'any que ve segur que no repeteixo jejejeje!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario