martes, 31 de julio de 2012

TRIATLÓ D'ANDORRA: UNA TRIATLÓ D'ALÇADA...


Nuestro amigo Ferrannos regala una fantastica crónica de su experiencia en el Tri Olímpico de Andorra,felicidades !!!!!
Després de la Tri dela vila on vaig participar amb décimes de febre i super encostipat vaig estartota la setmana congestionat i amb només una sessió d'entrenament de natació eldimecres hem semblava tot insuficient per participar a la primera TriatlóOlimpica de la temporada a Andorra. En el fons crec que aquesta setmanad'obligat descans hem va anar força bé com després explicaré en aquestacrónica.
Tal com estava muntadala triatló s'havia d'anar a passar el cap de setmana a Andorra, doncs això ésel que vaig fer. Després d'un matí de shopping (sembla que torna a valer lapena anar a Andorra) vaig anar a deixar la bici al boxes situats al costat delLlac d'Engolasters a 1800 mts aprox (d'aquí ve el títol de la meva crónica). Elparatge era preciós on tot respirava pirineus en el seu màxim explandor. Elboxes estaven situats en sot a 500 mts del llac amb fortes pujades i baixadeson fer-ho descalç o amb cales ja es veia que seria complicat. Tot il'organització que va posar unes alfombres els pedrots de sota es notavenperfectament amb les sabatilles; una vegada vaig deixar al bici penjada i hemvaig despedir d'ella ja que dormiria tota a la nit al res, tot seguit vaig anara inspeccionar el llac on es faria els tram de natació, aquí tenia una certaintranquilitat per dos motius la temperatura de l'aigua i nedar en un llac quemai ho havia fet, hi havia un tercer motiu que estava omnipresent i que seriadeterminant però a mi s'hem va passar totalment per alt (lliço apresa). Hihavia queixes a tort i dret per part de tothom i jo pensava ostres ja sabiemque a Andorra no seria un triatló on les coses no serien facils, no seria untriatló per fer marca, seria una triatló per disfrutar-la i gaudir-la.

Diumenge al matí hem tenia que aixecar ben d'hora per que tenia que deixar alsboxes situats al Parc Central d'Andorra La Vella tot el material per fer latransició bici-correr i tot seguit agafar tot el que es necessitava per nedar iper anar amb bici. Uns autocars de l'organització  ens pugen al llac,tothom porta cares de son i les paraules són més be poques. Al arribar primerasorpresa durant la nit va ploure, totes les bicis mullades fins i tot dels quehavien posat plàstics, eren les 7 del matí així que cap a les 10 que seria quanagafaria la bici el sol ja hauria secat les máquines per complert. Durantaquestes 2 hores parlo amb un amb altre, pregunto preus de bici, anecdotes, etcetc. Una vegada s'acosta l'hora de la meva sortida que era la 2, ho deixo totpreparat per la transició. Hem poso el neopré i alé cap el llac descalç aquí jacomenço a notar que correr per les alfombres no seria facil per els pedrots desota i pam hem passa el Godoy corrents "com pot ser" i pam ja ho veigcorrer amb les puntes dels peus, o probo i veig que no fa gaire mal fer-hoaixí...per tant misteri ressolt. Aquí cometo un error no calentar a l'aiguaperò el tema estava complicat, ara si ja hem toca ens dieun que l'aigua esta a18,4 per tant per fred no serà amb el neopré això hem possa optimista, portobastants km en aigües obertes i per tant els 1500mts no tenen que ser problema.L'entrada a l'aigua es bona i la veritat es que no la noto freda i hem poso enla zona de sortida  llençada. PAM sortida començo a nedar però alguna cosano funciona, no puc posar el cap sota l'aigua hem falta aire, no agafocadencia, m'agobio molt, que faig amb aquesta sensació d'ofec penso que noacabaré, començo a nedar sense posar el cap sota l'aigua una posició una micadíficil així arrivo a la primers 300m, la gent del costat va igual tot i que jahi ha gent que ha agafat ritme jo en canvi segueixo amb una atonia total,realment ho estic passant malament però per que??? passats els primers 500mcomença a agafar ritme i nedo com a mi m'agrada això si amb tot el cos agorratdels nervis i angoixa inicial, realment començo a nedar ràpid dins de l'aiguaverdota i plena d'herbes, passo a 3 o 4 nedadors però se que vaig malclassificat tinc ganes d'acabar aquest tram, la sortida ja es veu m'aixeco isurto de l'aigua caminant la sortida es en un pujada i amb pedres i fang sensealfombra. Al arrivar a l'alfombra hem trec mig neopré però hem segueix costantrespirar...arribo a la bici i pam un pedra que ja l'havia notat a les 7 delmatí impacta amb el meu dit gros del peu esquerra hem fa mal però no li faigcas, deixo el neopré, les ulleres i tot dins la bossa amb el meu número tot elque quedi fora l'organització no se'n fa càrrec, ara si ritual casc, ulleres,dorsals i cales a la ma (decideixo posarme-les a dalt de la transició el temps aquíhem dona igual tinc ganes de bici). Una vegada arranco amb bici ve una baixadaque hem va super per agafar ritmet i sensacions, tinc clar que les baixades noarriscaré en absolut ja que són desnivells que no estic acostumat...la primeravolta hem costa agafar ritme falta aire de nou però pujo l'alt de la comellaamb rampes de 10% força bé i baixada a Andorra; aquí es on començo a sentirmejo de veritat tot i que no paro de pensar el bunyol de tram de natació que fetbé 500mts de bunyol, hem dic que hagués nedat com l'ultim km estaria mésendavant donant guerra, no paro de passar gent i ara si la 2ª volta amb part depujada al llac amb trams del 14%, ho pujo tota l'estona pujat dalt de la bicipassant a gent, de cop un triatleta veterà s'hem posa a roda i hem diu"tienes buenas piernas" i jo li dic "sobrado sobrado novoy" i ell diu "joder pues vas a plato" einnn?? miro els platsperò que faig estic pujant una rampa del 14% a plat, baixo de plat al moment ili dic al company que m'en vaig si no l'importa i ara si pujo amb el petit denou l'alt de comella passant participants, també hem passa algun maquinorraprim com un fideo que s'estan disputant l'sprint...de nou andorra afronto elsúltims km pensant amb la transició de correr. Hem descordo les sabatilles i enmarxa i alé a deixar la bici. Decideixo posar-me mitjons, les bambes de correr,una gorra girada i el forerunner l'activat...hem trobo força bé i de nou noparo de passar corredors fins que al km 3 m'agafo amb un company del triatlóolesa i anem a ritmet els xerrant, li dic que he nedat fatal i hem diu que esnormal l'alçada afecta (EUREKA ara ho entenc) i corrents la 2ª volta també hempassarà  factura...ell ja arriva i jo hem despedeixo d'ell per començar la2ª volta fins al 8 vaig a ritme, intentar baixar de 45 impossible (més quan elgodoy va fer 38), no miro el temps mirò els km que falten i de nou amb uncompany de triatlo prat anem junts, ell va tocadissim però el porto i m'explicaque li ha passat el mateix que a mi a l'aigua (bufff quin pes de sobre hemtrec), els últims metres també vaig tocat però decedeixo agafar el meu fill perentrar junts per que ens fessin un foto!! Un orgull haver acavat aquestatriatló!! La classificació quedo sobre el 350 de 470 però la progressió es loque importa, el 420 a l'aigua, 360 a la bici, 210 al correr...el descans de lasetmana anterior m'havia permés arrivar fresc a l'arrivada i sense patir mésdel que toca.

Ara si toquen 15 dies de merescut descans....


martes, 17 de julio de 2012

TRIATLO DE LA VILA


Bonita crónica de Xavi Puig que porencima del resultado deportivo, extraordinario, me quedo con la humanidadde nuestro equipo que siempre antepone el espiritu deportivo a la puracompetitividad, leerlo y entendereis por qué. Gracias Xavi por ser un ejemplo ydejar en tan buen lugar, el que se merece a CorreCATagafo.

Aquest passat diumenge vair participar ala Triatló de la Vila, celebrat a Barcelona.
Els triatletes que vàrem participar, decorreCATagafo erem: Joan Arnedo, Enric Ribera, Ferran Arlando i jo mateix,Xavier Puig.
En Ferran, l'Enric i jo vàrem sortir ambels federats a la primera onada, i en Joan Arnedo va sortir a les 08.30h.
Jo em vaig llevar a les 5.45h per tald'arribar amb calma a la sortida una hora abans de començar.
Erem en total 2400 inscrits i 2106 finalitzats entre Triatló Sprint(1876),relleus (61) i aquatló (169).
Com que la sortida era a 900 metres decasa vaig baixar rodant amb la meva bicicleta i així de pas m'anava despertant.
Una vegada certifico que no hi hameduses i que la organització no permet l'ús del neoprè el deixo a la bossadins el guardarroba i entro a boxes per preparar tot el material. A dins emtrobo a companys de cursa que feia temps que no veia, quin gust veure caresamigues.
El meu lloc a boxes era molt proper a lasortida de la bicicleta, això vol dir que quan surti de l'aigua i entri a boxeshauré de córrer sense bici fins el meu box, agafar la bici i sortir ràpidament,jo ho prefereixo així que no pas tenir la bici al principi del box.
A les 7.30h ja ho tenia tot llest i junta uns amics vàrem anar a la zona de la sortida per escalfar tranquilament.
Ens vam lleçar a l'aigua i comencem anedar tranquilament cap a la boia, bufff, sí que està lluny, jo crec que s'hanpassat. Després es certificarà que la distància nedant ha sigut de 1200m encomptes dels 750m oficials.
Els atletes integrants a la primerasortida erem uns 420, així que es preveien les bufetades habituals degut a laaglomeració, tot i això em vaig col·locar a tercera línea per tal de no perdremassa temps. A les 8 en punt donen la sortida i ens llencem tots a l'aigua,rebo uns quants cops i em passa algún que altre per sobre però res greu, crecque ha sigut una sortida força civilitzada.
Fins gairebé arribar a la primera boiano em vaig trovar a gust, però vaig poder fer el gir sense rebre massa cops ivaig enfilar la recta cap a l'arc d'arribada.
En aquesta disgonal em vaig començar atrovar millor i vaig fer-me el meu lloc dins d'un grup en el que tots nedàvemmés o menys al mateix ritme, així que sense gaire problemas vaig arribar a lasorra.
Vaig fer la llarga transició intentantavançar a tothom que podía i vaig arribar a la bicicleta. Comença el ritual quetinc programat al meu cap i que prèviament havia visualitzat. Deixo el casquetde bany, les ulleres i els taps de les orelles a terra, em poso i em cordo elcasc, les ulleres protectores, el dorsal i agafo la bici.
La transició em surt força bé, pujo a labici d'un salt i em calço les sabatilles a la primera, BIENNNN!
El circuit de bici transcorre pellateral de la ronda litoral fins el decatlón i tornar, en dues voltes. Tot ique està marcat en 20km la distància segons el GPS és de 17km. Alço la vista iveig a quatre corredors al meu davant, m'aixeco de la bici i em poso a pedalarcom un boig per tal d'agafar-los, però no arribo, se m'escapen. La verita tésque no he agafat la bici de carretera desde fa un parell de mesos i això esnota, veig que avui patiré una mica.
A la alçada del pavelló de la mar bellaveig que darrera meu ve un grup força numerós de ciclistes, així que deixod'esforçarme i em poso a la dreta per deixar que em passin i intentaragafar-los la roda. Ho aconsegueixo però en un moment donat veig que el noi queem precedeix va perdent roda del grup i que si no l'avanço els perdrem. Senseaixecar-me de la bici l'avanço per la esquerra, però quan l'estic avançant elnoi fa un gir estrany i es precipita cap a mi, m'aparto com puc però no pucevitar que la seva roda davantera xoqui contra la meva roda posterior, fent queel noi es desequilibri i caigui pel terra. Quan sento la patacada giro el cap iel veig a terra i ràpidament deicideixo parar, anàvem a aprox 40km/h i es pothaver fet mal. Deixo la bici a un costat i corro cap a ell, quan arribo a laseva alçada me'l trobo assegut a terra tocant-se els braços i les cames, persort no és greu i em diu que continui, que està bé. Em quedo amb el seu nº de dorsal,310, després el buscaré a la classificació.
Corrent torno cap a la meva bici i emposo a pedalar, en aquest temps ens ha passat uns quants grups que ja noagafaré, així que no tinc més remei que esperar a un altre grup. En el gir de180 graus veig que l'Enric em ve pel darrera a uns 30 segons de distància.Aconsegueixo mantener la posición en el meu grup de bici fins al principi de lasegona volta, però em trobo molt cansat, les cames em cremen i he de deixar elgrup, van massa ràpid per a mi, maleeixo el poc entrenament que he fet,CAGUNTOT! Espero a que passi un altre grup i l'agafo, ara ja he descansat unsmetres i em trobo millor, en el gir de 180 graus veig que l'Enric està una micamés lluny que abans, aprox a uns 40 segons.
Finalment i no sense esforç arribo denou a boxes i baixo de la bici descalç per fer la transició el més ràpidpossible, però he hi ha molta gent i l'espai és estret, així que tot el tempsque he guanyat a la T1 el perdo a la T2. Arribo al meu lloc i deixo la bici, elcasc i les ulleres, em calço les sabatilles i apretó a córrer cap la lasortida. El recorregut és de anada i tornada pel passeig marítim en direcciónNord, 2,5km d'anada i els mateixos de tornada.
Els primers metres els faig prou ràpid,però al km 1 ja he de aminorar si no vull acabar desfondat. Em passa un amic iintento seguir-lo, però no em será posible així que aixeco el peu i miro demantenir el meu ritme anant el més ràpid possible. Quan faig la tornada veigque l' Enric el tinc aprox a 1 minut d'arrera meu, aquest cop el guanyaré jo iaixò m'anima.
Finalment creuo la línea d'arribada ambun temps total de 1h 18min 34seg.
L'Enric arriba amb un temps de 1h 19min32seg
El Ferran amb un temps de 1h 24min 11seg
I el Joan amb un temps de 1h 40min39seg 
El triatleta amb el dorsal 310 que vacaure amb la bici va poder acabar la prova, celebro que no s'hagués fet caplesió seriosa i espero que s'acabi de recuperar ben aviat. Dilluns pel matí hetrobat a Facebook al triatleta amb qui vaig ensopegar, es diu Jordi Crespi ipertany al Barcelona Dragons Triathlon Club. Ens hem intercanviat unsmissatges, ha penjat això al seu mur:








lunes, 2 de julio de 2012

TRI TRAIL DE LES MEDES


Ferran no para y ahora nos sorprende conesta nueva modalidad mezcla de triatlon y trail sin transiciones y como sifueran tres carreras independientes.
Després de l'anul·lació o no presencia ala fasttriathlon de Castellfedels hem vaig quedar amb ganes de competir iaquell mateix dia hem vaig incriure'm a la Tri Trail de les Medes unacompetició on et pots apuntar a 3 proves diferents, a 2 o una o fer-les totes.Jo vaig anar de "matxote" i alé a les 3 sense saber molt bé al quem'apuntava. Sabia que eren 1800 mts nedant (asequible per el nivelld'entrenament que porto), 15km de run trail (no acostumo a entrenar en aquestterreny però ja hi tinc experiencia en aquests tipus de curses) i 25 km de BTT(no sóc un gran tècnic però no la tinc abandonada), això si sense transicions iconsiderant les 3 curses per separat.. La cursa l'organitzava DIVERSPORT i elpreu per tota la tri eren 37 € per el parc natural delmontgrí-medes...repeteixo no sabia molt al que anava...al final ho vaigsaber...

Natació (1800 mts)

Arribo a l'estartit sobre les 7:30 hores del matí aparcant el cotxe en zona deboxes, el cotxe a la fí seria el meu canviador, vestidor i guardarrobes. A lacua per recollir dorsals veig gent molt preparada i entrenada de les comarquesgironines, nedadors la majoria que només farien la travessia de nedar per labadia de l'estartit...la primera sorpresa es que no tenen casquets de bany,sort que portava el meu del CNC...hem poso el tri-suit de correcatagafo amb elneopré fins a la cintura. De direcció a la sortida sento un comentari d'unsespectadors en referencia a mi "mira aquest es nedador nedador"logicament per dintre no puc parar de riure...el circuit esta super ben marcatamb boies tot el recorregut i carrils molt ben marcats. Començo tranquil a la fimai havia nedat mai 1800 mts en competició però les sensacions són super bonesnoto que la gent va rápida i jo vaig en un grup de la meitat cap avall que a lafi anirem nedant tots junts fins als final. Decideixo guardar peus fins alsúltims 250 mts i allí adelanto a 4 nedadors fins arrivar a la platja allí hemdeslligo en el neopre però no hem fa falta i hem diuen que tinc que correr finsla meta i això és el que faig sprintant als altres 4 rivals arrivant primerd'aquest grup. El temps al sortir de l'aigua uns 34 minuts (Excel·lent per unnedador consumat com jo jejeje).

Bec una mica d'aigua i menjo una mica de fruita la zona comuna d'avituallament.Com hi ha dutxes aprofito per rentar el neopré amb aigua dolça amb tranquilitati posteriorment el penjo al cotxe per que se sequi...i el guardotranquilament...

Run trail (15 km)

Vaig al cotxe i hem poso l'equip de run, decideixo correr amb el mallot sensesamarreta térmica a sota, fa massa calor, bec bastant i agafo un gel per lacursa...Tinc idea de pendrem la cursa de menys a més i així la començo, elsprimers km són pujades i cop i volta fins al km 5 es un autentic pedregar, hemcago en tot per que no m'agrada baixar per tarteres ni corre per llocs tantstècnics tot i així vaig avançant fins que ja agafem senders pedegrosos peròasequibles...vaig passant a un munt de gent i veig que el temps corre i que noarrivaré a la bici (hi ha 2 hores) però comptant que el km 4 ha sortit en 18min....a cada un que paso pregunto si fan la bici i hem diuen que no!! fins quehem trobo amb un company de cursa que si que la fa, a la pujada me'n vaig d'ellperò decideixo quedar-me i acabar la cursa junts...i així ho varem feresperant-lo en l'últim km per entrar junts...a la fi hem tenia que deixar elseu mòbil que jo me l'havia deixat a casa i segurament estaven la family estavapatint...recupero forçes i ja hem preparo per bici...
BTT trail (25 km)

Noto les cames carregades de la cursa de correr a la fi han estat quasi 15 kmmolt exigents però amb ánims de fer la bici a la fi tothom comenta que sóncamins i senders no molt tècnics (si si si) aquí cometo varis errors...xerrantamb gent que havia conegut vaig descuidar la hidratació, no seguir amb elsmusculs en calent, sense estirar una miqueta i només sortir amb un bido delíquid a la bici quant tenia lloc per 2!! Però eren 24 km i qui anava pensar elque m'esperava... En aquells moments desde megafonia diuen que s'endarrereix lacursa un 30 min i no m'agrada gaire però és el qui hi ha...ja sobre la biciveig que la suspensió se li ha trencat el cable (això que l'havia portat almecánic) en fi a mi la desbloquejo manualment i misteri ressolt. La cursa començabé amb uns 10 primers km de pujades i baixades asequibles i vaig a ritmet, esnota el cansament però vaig bé, de cop venen unes baixades pedregoses que hemcosten molt de mantenir l'equilibri ja que les cames no estan fresques per lamantenir la postura adient...i pam 5 km aprox de camí de sorra que faig??desinflo rodes?? però no tinc bomba per tornar-les a inflar ja que hagués estatpunxada segura una vegada passats aquesta tortura i amb el calor que feia...Hemcosta molt passar aquest tros sense caurem en cap moment però tenia que passaranava justet de forces i una mica deshidratat el bidó ja me l'he fulminat imaldic per no haver portat un altre (els avituallaments brillent per ausencia),en una pujada pedregosa no puc amb una pedra i caic hem rasco tot el genoll im'agafen rampes a tota la cama. Amb tot aconsegueixen anar descomptant km peruns camins que no donen treba amb pedres i mes pedres fins i tot vaig unaestona amb la 3a noia i per no deixar-la l'espero una estona...arriba la 4anoia per darrera i les 2 se'n van en una pujada i jo hem quedo amb un pam denas...m'havia dit que hem donaria aigua i mig platán (se fue). A la fi arribofet una coca molt mal classificat la caiguda m'ha penalitzat molt però no quedoúltim i això és important...

A la fi el temps total hem surt molt alt però es que el nivell de la prova iparticipants ho va ser així es per estar satisfet. No la tornaré fer massa duraperò el que si que hem demostra que estic preparat per donar el salt al'objectiu del 2013 una half-iron i/o la triatlo de l'infern de Balaguer.
Per que us imagineu la duresa vaig tenirel mateix mal de cames fins al dijous següent igual igual que quan vaig correrla marató de Barcelona.