jueves, 30 de abril de 2015

UTBCN - ULTRA PRINCESA! by Gina


4.15 de la matinada, sona el despertador…. Ha arribat el dia!! La meva primera carrera de llarga distancia LONG TRAIL BCN… estic nerviosa per que no he fet mai aquesta distancia i la prova imposa, però tinc la gran sort que m’acompanya el Franchu, un expert en la matèria i un bon amic… i això sempre tranquil·litza!
A les 6.30h arribem a Begues, per veure la sortida de ULTRA, allà esta  el Edu, una mica tocat físicament però amb ganes, el Francesc de Molins que busca els punts pel Montblanc i el Emilio que també la corre. “Vaya tres Ultra cracks!!”…. de sobte apareix el Miquel Angel un CCA, que ha vingut a veure com arranquem i animar-nos!! 

Fotos de rigor, riures, nervis i venga…. Donen la sortida de la ultra, tenen 100km per endavant…. quins valents!! Tenen la meva admiració total.



Nosaltres anem a fer un cafè “tranquil·lament” acompanyats del Miquel Angel que ens anima en tot moment…. Ens canviem, control de material, foto abans de sortir i apa… a les 8 i pocs minuts donen la sortida…..


Comencem a corre tranquils però a bon ritme, faré la cursa guiada i escortada pel  Franchu, mano a mano.. però ell mana, ha fet un càlcul per fer-la en 9h30min…. Però jo no crec que surti, es la meva primera llarga distancia i em conformo en arribar per sota de 11h i sencera!

Els primers kilòmetres els fem acompanyats del David, un company que va venir a Montserrat…. A la Morella  ens trobem al Alberto en mig de la muntanya (vaja crack també!! Es el nostre millor suporter i fotògraf !!)  ens diu que anem 4art!! Oleeee!  seguim cremant kilòmetres a bon ritme, intentem caminar a les pujades, però com estem frescos ens costa…. decidim que “ja petarem” i li fotem gas…..


Al km 33 (suposem, ja que no portem gps cap del dos!) Arribem a la platja del Garrag  (en 3era posició) , allà ens espera el  Alberto i alguna que altra cara coneguda que ens donen molts ànims…. mengem, bevem, riem, fotos i a seguir…. Comencem a pujar des de el nivell del mar cap a la Ermita de La Trinitat, ens trobem be, el Franchu tira de mi en tot moment i encara que la posició avui es lo de menys, quan veus que tens possibilitats pujar al pòdium...... sense donar-te compte t’envalentones! Just abans de començar la pujada cap a la Ermita enganxem al Edu… ell va a ritme de ultra i es troba prou be….ens perdem del camí a seguir (realment esta molt mal indicat) perdem una estona fins que tornem a agafar el camí correcte….. arribem a la Ermita (KM 46 )els 3 junts,   ens espera el “incondicional Alberto “ amb la càmera i la seva bona cara….
 


Reposem aigua, mengem i sortim per afrontar el últim tros…. (tornem a anar 4arts) el Franchu esta convençut que agafarem un altre cop a la tercera  noia (però jo no ho tinc tant clar… les cames em pesen , estic pagant l’entreno de Montserrat de fa 2 setmanes)… a partir d’aquest moment ,  es quan et dons  compte que el cap es clau…… físicament et comença a fer mal tot... però mentalment vas fent kilòmetres,  poc a poc, però sense parar….les baixades tècniques amb tanta pedra costen molt, vaig lenta …. El Franchu esta perfecte i una estona fins i tot m’empeny….jajjajajaja.. .quin “luju” poder comptar amb algú així al costat!! Però estic cansada, en fa mal la cama, els peus….. prec un gel que em fa anar millor durant alguns kilòmetre.. però perd  l’afecte ràpid….  KM 60.. això no s’acaba mai….. ens passa una altra noia….. anem  5ens…. Encara que no ho vulguis,  t’afecta anímicament… però el Franchu no decau… segueix a tope ….. KM 66…. Mirem la hora….. i ens donem compte que sinó pinxem i seguim a ritme estem a dintre del temps ….. podem fer  9h30!! Això em dona una mica de “subidon”, el Franchu es mereix aquesta marca i ara em toca a mi treure forces de on sigui per no fallar-li i arribar! Apreto les dents i fem els 2 últims kilòmetres sense parar.... creuem la línea de meta, mirem el rellotge oficial i….. 9h28min!!! Oleee, ho hem aconseguit, petons, abraçades i felicitacions, quin gran moment…. Estem cansats però contents i orgullosos!!

Ens diuen que hem acabat 3ers, però desprès de varis  errors informàtic per part de la organització….. ens passen la 4arta plaça  i una mica mes tard ens confirmen que em quedat 5ens!! Tot i haver tingut ens alguns moments el peu a sobre tercer graó del pòdium, estem super contents cinquè lloc, ha sigut un gran debut!


Desprès de una dutxa, ens enterem que el Edu ha abandonat al kilòmetre­___, el bessó li ha dit que prou i sàviament s’ha retirat… també que el nostre suporter i fotògraf particular s’ha obert el cap… (per sort esta be!)…. El Franchu es queda amb mi fins les 21 hores que fan la entrega de premis…. Cerveseta i braves… ens ho mereixem!!!

Durant la entrega de premis el Emilio acaba la ultra amb un temps de 13:44 vaya crack!

Ens informen de que el Francesc segueix corre’ns i que encara li falta un bon tros…

Recollim la nostra merescuda medalla i marxem rendits cap a casa.. ha sigut un dia molt gran, amb moltes emocions però també molt llarg i cansat… estem esgotats!

Desprès de 17 hores al meu costat, al meu company nomes li puc dir: “AMB TU AL MEU COSTAT,  M’APUNTO  A QUALSEVOL CURSA. Gracies Franchu. “

també a tot els que estàveu allà, els que ens heu seguit per la web, per whatsap, per tots els missatge de ànim i per estar sempre al meu costat, animant-me, guiant-me, ajudant-me i cuidant-me! GRACIES NOIS
Això ja no ho para ningú...... ens veiem a la Ultra Pirineus!

No hay comentarios:

Publicar un comentario