Cuando las cosas sehacen bien los resultados llegan, esta es la historia de superación que Marcnos cuenta y que sin duda tiene que ser ejemplo para todos. Es importante laplanificación, el equilibrio, la perseverancia y la ilusión.
Marc en la Maraton deValencia hizo sus sueños realidad y paro el crono en 3.26, bajando mas de 9minutos su marca y con muy buenas sensaciones. Próximo destino Ironman 2013,enhorabuena campeón y sigue trabajando en esta linea.
Aquesta marató, tetanta importància per a mi!, l’arribada es fantàstica, sembla que camines sobrel’aigua, en una catifa blava rodejat per la majestuositat de la ciutat de lesarts… vinc donant-ho tot, a un ritme ràpid, potser el més ràpid des de que vacomençar fot més de 3h la cursa, però llavors redueixo la velocitat, i penso, iperquè no dir-ho, ploro!, des de l’any 2010 en que vaig competir en més de 15curses no he pogut córrer amb normalitat i amb constància per culpa de leslesions, aquella època era brutal, potser la millor que he passat fent esport,entrenava a diari amb tota la colla que llavors formàvem el correCATagafo, eraimpossible no anar un dia a entrenar per tot l’ambient que teníem, anar aentrenar era gaudir, era riure i gaudir de l’esport en molt bona companyia.Allà sortíem a córrer i ens ho passàvem be, gairebé no fèiem entrenaments dequalitat, però fotíem una quantitat de kilòmetres al·lucinants, la gent ensdeia que estàvem bojos, però jo pensava “que collons sabran ells, si jo cadavegada foto millors temps i estic més en forma” i seguíem i seguíem, cadadiumenge o cada quinze dies una nova cursa, i millorava el temps, i tot eracollonut, un temps després, molta de la gent d’aquest grup va marxar per temesde feina i ens vam quedar 4 de tota la colla, però seguíem entrenant molt isense massa organització, jo cada vegada tenia més dolors i vaig començar abuscar solucions amb físios, podòlegs, traumatòlegs, quant semblava que ja me’nsortia començava un altre cop a entrenar i competir i setmanes després unaaltre lesió…, però si els atletes populars tenim una qualitat, aquesta es laforça de voluntat. Vaig renunciar als amics, en especial al David, un dels meusgrans amics dintre del mon del running, vaig renunciar a competir, vaig deixarde córrer i hem vaig canviar de gimnàs per tal de solucionar tots aquestsproblemes i poder fer allós que tant estimo, l’esport. En el nou gimnàs hi haun altre grupet que ja coneixia, que fan les coses d’un altre manera, i vaigdecidir provar…
Després de un temps dedubtes, on encara hem lesionava per intentar anar al ritme dels més ràpids,vaig començar a aprendre moltes coses, ells hem recomanaven llibres, hemparlàvem de zones de ritme, fèiem molts exercicis de força, entrenàvem ambfitballs, amb pilotes medicinals, amb cordes… jo suposava que era un atletapopular amb experiència (de fet ja portava més de 50 curses fetes) i era elnovell de tot el grup, resulta que no en tenia ni idea de fer un entrenamentequilibrat!
Després de un tempsamb ells, va sorgir la possibilitat de anar a valència a fer el marató, jo jahavia fet una, precisament al 2010 i des de llavors sempre m’he inscrit a lesmaratons (2011 i 2012) de Barcelona però mai he pogut córrer perquè a migentrenament sortien les lesions. Així que no ho tenia molt clar però en JuanCarlos hem va dir que si m’apuntava tenia que seguir els seus entrenaments iconsells, i que si ho feia podria fer la marató sense problemes. En Juan carloscrec que porta unes 17 maratons fetes així que hi vaig confiar, a més l’Oscar(un dels tios que més admiro dintre de l’esport i ara un dels meus millors amics)també es va apuntar així que estava clar, ho tenia que intentar.
Tres mesos després, 60entrenos després, 800km’s després… ho vaig fer, vaig acabar el marató deValencia i vaig fer marca personal, encara estic en un núvol, penso en tots elsdiumenges al matí deixant a la dona al llit per sortir a entrenar, penso entotes les hores en sales d’espera, en proves, en radiografies, infiltracions,plantilles … suposo que per això en aquell moment de l’arribada vaig reduir lavelocitat de la marxa i vaig plorar…
No hay comentarios:
Publicar un comentario