Nuestro amigo Ferrannos regala una fantastica crónica de su experiencia en el Tri Olímpico de Andorra,felicidades !!!!!
Després de la Tri dela vila on vaig participar amb décimes de febre i super encostipat vaig estartota la setmana congestionat i amb només una sessió d'entrenament de natació eldimecres hem semblava tot insuficient per participar a la primera TriatlóOlimpica de la temporada a Andorra. En el fons crec que aquesta setmanad'obligat descans hem va anar força bé com després explicaré en aquestacrónica.
Tal com estava muntadala triatló s'havia d'anar a passar el cap de setmana a Andorra, doncs això ésel que vaig fer. Després d'un matí de shopping (sembla que torna a valer lapena anar a Andorra) vaig anar a deixar la bici al boxes situats al costat delLlac d'Engolasters a 1800 mts aprox (d'aquí ve el títol de la meva crónica). Elparatge era preciós on tot respirava pirineus en el seu màxim explandor. Elboxes estaven situats en sot a 500 mts del llac amb fortes pujades i baixadeson fer-ho descalç o amb cales ja es veia que seria complicat. Tot il'organització que va posar unes alfombres els pedrots de sota es notavenperfectament amb les sabatilles; una vegada vaig deixar al bici penjada i hemvaig despedir d'ella ja que dormiria tota a la nit al res, tot seguit vaig anara inspeccionar el llac on es faria els tram de natació, aquí tenia una certaintranquilitat per dos motius la temperatura de l'aigua i nedar en un llac quemai ho havia fet, hi havia un tercer motiu que estava omnipresent i que seriadeterminant però a mi s'hem va passar totalment per alt (lliço apresa). Hihavia queixes a tort i dret per part de tothom i jo pensava ostres ja sabiemque a Andorra no seria un triatló on les coses no serien facils, no seria untriatló per fer marca, seria una triatló per disfrutar-la i gaudir-la.
Diumenge al matí hem tenia que aixecar ben d'hora per que tenia que deixar alsboxes situats al Parc Central d'Andorra La Vella tot el material per fer latransició bici-correr i tot seguit agafar tot el que es necessitava per nedar iper anar amb bici. Uns autocars de l'organització ens pugen al llac,tothom porta cares de son i les paraules són més be poques. Al arribar primerasorpresa durant la nit va ploure, totes les bicis mullades fins i tot dels quehavien posat plàstics, eren les 7 del matí així que cap a les 10 que seria quanagafaria la bici el sol ja hauria secat les máquines per complert. Durantaquestes 2 hores parlo amb un amb altre, pregunto preus de bici, anecdotes, etcetc. Una vegada s'acosta l'hora de la meva sortida que era la 2, ho deixo totpreparat per la transició. Hem poso el neopré i alé cap el llac descalç aquí jacomenço a notar que correr per les alfombres no seria facil per els pedrots desota i pam hem passa el Godoy corrents "com pot ser" i pam ja ho veigcorrer amb les puntes dels peus, o probo i veig que no fa gaire mal fer-hoaixí...per tant misteri ressolt. Aquí cometo un error no calentar a l'aiguaperò el tema estava complicat, ara si ja hem toca ens dieun que l'aigua esta a18,4 per tant per fred no serà amb el neopré això hem possa optimista, portobastants km en aigües obertes i per tant els 1500mts no tenen que ser problema.L'entrada a l'aigua es bona i la veritat es que no la noto freda i hem poso enla zona de sortida llençada. PAM sortida començo a nedar però alguna cosano funciona, no puc posar el cap sota l'aigua hem falta aire, no agafocadencia, m'agobio molt, que faig amb aquesta sensació d'ofec penso que noacabaré, començo a nedar sense posar el cap sota l'aigua una posició una micadíficil així arrivo a la primers 300m, la gent del costat va igual tot i que jahi ha gent que ha agafat ritme jo en canvi segueixo amb una atonia total,realment ho estic passant malament però per que??? passats els primers 500mcomença a agafar ritme i nedo com a mi m'agrada això si amb tot el cos agorratdels nervis i angoixa inicial, realment començo a nedar ràpid dins de l'aiguaverdota i plena d'herbes, passo a 3 o 4 nedadors però se que vaig malclassificat tinc ganes d'acabar aquest tram, la sortida ja es veu m'aixeco isurto de l'aigua caminant la sortida es en un pujada i amb pedres i fang sensealfombra. Al arrivar a l'alfombra hem trec mig neopré però hem segueix costantrespirar...arribo a la bici i pam un pedra que ja l'havia notat a les 7 delmatí impacta amb el meu dit gros del peu esquerra hem fa mal però no li faigcas, deixo el neopré, les ulleres i tot dins la bossa amb el meu número tot elque quedi fora l'organització no se'n fa càrrec, ara si ritual casc, ulleres,dorsals i cales a la ma (decideixo posarme-les a dalt de la transició el temps aquíhem dona igual tinc ganes de bici). Una vegada arranco amb bici ve una baixadaque hem va super per agafar ritmet i sensacions, tinc clar que les baixades noarriscaré en absolut ja que són desnivells que no estic acostumat...la primeravolta hem costa agafar ritme falta aire de nou però pujo l'alt de la comellaamb rampes de 10% força bé i baixada a Andorra; aquí es on començo a sentirmejo de veritat tot i que no paro de pensar el bunyol de tram de natació que fetbé 500mts de bunyol, hem dic que hagués nedat com l'ultim km estaria mésendavant donant guerra, no paro de passar gent i ara si la 2ª volta amb part depujada al llac amb trams del 14%, ho pujo tota l'estona pujat dalt de la bicipassant a gent, de cop un triatleta veterà s'hem posa a roda i hem diu"tienes buenas piernas" i jo li dic "sobrado sobrado novoy" i ell diu "joder pues vas a plato" einnn?? miro els platsperò que faig estic pujant una rampa del 14% a plat, baixo de plat al moment ili dic al company que m'en vaig si no l'importa i ara si pujo amb el petit denou l'alt de comella passant participants, també hem passa algun maquinorraprim com un fideo que s'estan disputant l'sprint...de nou andorra afronto elsúltims km pensant amb la transició de correr. Hem descordo les sabatilles i enmarxa i alé a deixar la bici. Decideixo posar-me mitjons, les bambes de correr,una gorra girada i el forerunner l'activat...hem trobo força bé i de nou noparo de passar corredors fins que al km 3 m'agafo amb un company del triatlóolesa i anem a ritmet els xerrant, li dic que he nedat fatal i hem diu que esnormal l'alçada afecta (EUREKA ara ho entenc) i corrents la 2ª volta també hempassarà factura...ell ja arriva i jo hem despedeixo d'ell per començar la2ª volta fins al 8 vaig a ritme, intentar baixar de 45 impossible (més quan elgodoy va fer 38), no miro el temps mirò els km que falten i de nou amb uncompany de triatlo prat anem junts, ell va tocadissim però el porto i m'explicaque li ha passat el mateix que a mi a l'aigua (bufff quin pes de sobre hemtrec), els últims metres també vaig tocat però decedeixo agafar el meu fill perentrar junts per que ens fessin un foto!! Un orgull haver acavat aquestatriatló!! La classificació quedo sobre el 350 de 470 però la progressió es loque importa, el 420 a l'aigua, 360 a la bici, 210 al correr...el descans de lasetmana anterior m'havia permés arrivar fresc a l'arrivada i sense patir mésdel que toca.
Ara si toquen 15 dies de merescut descans....
Diumenge al matí hem tenia que aixecar ben d'hora per que tenia que deixar alsboxes situats al Parc Central d'Andorra La Vella tot el material per fer latransició bici-correr i tot seguit agafar tot el que es necessitava per nedar iper anar amb bici. Uns autocars de l'organització ens pugen al llac,tothom porta cares de son i les paraules són més be poques. Al arribar primerasorpresa durant la nit va ploure, totes les bicis mullades fins i tot dels quehavien posat plàstics, eren les 7 del matí així que cap a les 10 que seria quanagafaria la bici el sol ja hauria secat les máquines per complert. Durantaquestes 2 hores parlo amb un amb altre, pregunto preus de bici, anecdotes, etcetc. Una vegada s'acosta l'hora de la meva sortida que era la 2, ho deixo totpreparat per la transició. Hem poso el neopré i alé cap el llac descalç aquí jacomenço a notar que correr per les alfombres no seria facil per els pedrots desota i pam hem passa el Godoy corrents "com pot ser" i pam ja ho veigcorrer amb les puntes dels peus, o probo i veig que no fa gaire mal fer-hoaixí...per tant misteri ressolt. Aquí cometo un error no calentar a l'aiguaperò el tema estava complicat, ara si ja hem toca ens dieun que l'aigua esta a18,4 per tant per fred no serà amb el neopré això hem possa optimista, portobastants km en aigües obertes i per tant els 1500mts no tenen que ser problema.L'entrada a l'aigua es bona i la veritat es que no la noto freda i hem poso enla zona de sortida llençada. PAM sortida començo a nedar però alguna cosano funciona, no puc posar el cap sota l'aigua hem falta aire, no agafocadencia, m'agobio molt, que faig amb aquesta sensació d'ofec penso que noacabaré, començo a nedar sense posar el cap sota l'aigua una posició una micadíficil així arrivo a la primers 300m, la gent del costat va igual tot i que jahi ha gent que ha agafat ritme jo en canvi segueixo amb una atonia total,realment ho estic passant malament però per que??? passats els primers 500mcomença a agafar ritme i nedo com a mi m'agrada això si amb tot el cos agorratdels nervis i angoixa inicial, realment començo a nedar ràpid dins de l'aiguaverdota i plena d'herbes, passo a 3 o 4 nedadors però se que vaig malclassificat tinc ganes d'acabar aquest tram, la sortida ja es veu m'aixeco isurto de l'aigua caminant la sortida es en un pujada i amb pedres i fang sensealfombra. Al arrivar a l'alfombra hem trec mig neopré però hem segueix costantrespirar...arribo a la bici i pam un pedra que ja l'havia notat a les 7 delmatí impacta amb el meu dit gros del peu esquerra hem fa mal però no li faigcas, deixo el neopré, les ulleres i tot dins la bossa amb el meu número tot elque quedi fora l'organització no se'n fa càrrec, ara si ritual casc, ulleres,dorsals i cales a la ma (decideixo posarme-les a dalt de la transició el temps aquíhem dona igual tinc ganes de bici). Una vegada arranco amb bici ve una baixadaque hem va super per agafar ritmet i sensacions, tinc clar que les baixades noarriscaré en absolut ja que són desnivells que no estic acostumat...la primeravolta hem costa agafar ritme falta aire de nou però pujo l'alt de la comellaamb rampes de 10% força bé i baixada a Andorra; aquí es on començo a sentirmejo de veritat tot i que no paro de pensar el bunyol de tram de natació que fetbé 500mts de bunyol, hem dic que hagués nedat com l'ultim km estaria mésendavant donant guerra, no paro de passar gent i ara si la 2ª volta amb part depujada al llac amb trams del 14%, ho pujo tota l'estona pujat dalt de la bicipassant a gent, de cop un triatleta veterà s'hem posa a roda i hem diu"tienes buenas piernas" i jo li dic "sobrado sobrado novoy" i ell diu "joder pues vas a plato" einnn?? miro els platsperò que faig estic pujant una rampa del 14% a plat, baixo de plat al moment ili dic al company que m'en vaig si no l'importa i ara si pujo amb el petit denou l'alt de comella passant participants, també hem passa algun maquinorraprim com un fideo que s'estan disputant l'sprint...de nou andorra afronto elsúltims km pensant amb la transició de correr. Hem descordo les sabatilles i enmarxa i alé a deixar la bici. Decideixo posar-me mitjons, les bambes de correr,una gorra girada i el forerunner l'activat...hem trobo força bé i de nou noparo de passar corredors fins que al km 3 m'agafo amb un company del triatlóolesa i anem a ritmet els xerrant, li dic que he nedat fatal i hem diu que esnormal l'alçada afecta (EUREKA ara ho entenc) i corrents la 2ª volta també hempassarà factura...ell ja arriva i jo hem despedeixo d'ell per començar la2ª volta fins al 8 vaig a ritme, intentar baixar de 45 impossible (més quan elgodoy va fer 38), no miro el temps mirò els km que falten i de nou amb uncompany de triatlo prat anem junts, ell va tocadissim però el porto i m'explicaque li ha passat el mateix que a mi a l'aigua (bufff quin pes de sobre hemtrec), els últims metres també vaig tocat però decedeixo agafar el meu fill perentrar junts per que ens fessin un foto!! Un orgull haver acavat aquestatriatló!! La classificació quedo sobre el 350 de 470 però la progressió es loque importa, el 420 a l'aigua, 360 a la bici, 210 al correr...el descans de lasetmana anterior m'havia permés arrivar fresc a l'arrivada i sense patir mésdel que toca.
Ara si toquen 15 dies de merescut descans....